seix__xev_plan_puigb

Energia solar. De la utopia a la esperança

Som-hi. Em fa il·lusió escriure el primer post. Escullo un tema fàcil per mi, sobre l'ús i evolució de l'energia solar fotovoltaica. Em guiaré pel llibre que acabo de llegir:

Energía solar. De la utopía a la esperanza. Ignacio Mártil de la Plaza. Guillermo Escolar Editor

M'ha semblat molt amè i fàcil de llegir. S'ha de dir que al principi no les tenia totes, tenia el pressentiment que seria un altre llibre més sobre energia, dades i més dades i gens literari. Però no, està escrit de manera que no cal estar especialment familiaritzat en la temàtica per entendre el fil del llibre. M'he saltat tots els peus de pàgina amb la font de les dades exposades(un aspecte molt treballat del llibre), glups. Però així avançava més ràpidament.

A veure, m'és impossible resumir bé el llibre, el vaig llegir per Nadal i la meva memòria és bastant de peix. Em limito a explicar, doncs, els punts que em van cridar més l'atenció, però pot ser que no siguin els més rellevants.

«Renewable Energy» té 148.000.000 cites a google, enfront els 1.050.000.000 de la paraula «Futbol», 7 vegades menys :-(

El primer capítol explica molt breument el procès d'escalfament global que viu el planeta d'ençà de la utilització dels combustibles fòssils (mitjans segle XX), explicació de l'efecte hivernacle, correlació de la concentració de CO2 a l'atmosfera i temperatura global (en el període 1900-2010 l'increment es situa en 0,9 - 1,1 ºC). És que encara hi ha gent que no s'ho creu això del canvi climàtic.

De seguida entra a explicar l'efecte fotovoltaic i la seva història, i com s'han anat desenvolupant les cèl·lules fotovoltaiques. Qui va descobrir-ho? Edmond Becquerel al 1839 quan treballava al laboratori del seu pare als 19 anys. Tot i això, el primer científic en fabricar una cèl·lula solar com a tal va ser C. E. Fritts a l'any 1883 (capa fina de metall-seleni-or) i amb una eficiència inferior a l'1% de l'energia solar incident. A principis del segle XX Albert Einstein va poder explicar el fenomen guanyant el Premi Nobel de Física al 1921.

Saltem al silici, com va arribar el silici al món fotovoltaic? Doncs de forma accidental pel científic experimental Russell S. Ohl al 1941, mentre treballava una peça de silici pur va observar com fluïa corrent si il·luminava una fractura. I entremig i posterior molts més científics han aportat els seus descobriments.

Una de les conclusions que trec de la lectura, i que en certa manera va ser el motiu pel qual em vaig decidir a comprar el llibre,... és que de moment continuarem uns anys més amb el silici (molt abundant però relativament costós d'obtenir), ja que la famosa Perovskita, a dia d'avui, opta per materials tòxics com el plom. Però els seus avenços són espectaculars en el seu poc temps de vida, amb 10 anys d'investigació ja ha igualat el rendiment de les cèl·lules de silici (al voltant del 25%). Un dels punts forts del llibre és tot aquest apartat de descripció dels nous i vells materials en la fabricació del mòduls fotovoltaics i la carrera per guanyar eficiència i reduir costos.

També m'ha sorprès gratament el temps de retorn energètic actual dels mòduls de silici multicristal·lí, inferior a 1 any quan a l'any 2000 es situava als 3 anys (instal·lat a les nostres latituds).

Ostres, l'autor explica un munt d'anècdotes més, però no em vull fer pesat, és el primer post, i la intenció no és resumir el llibre sinó animar a la gent a llegir-l'ho.

Ciao.

#fotovoltaica #materials