Cap on va el procés? S’ha acabat, com diuen?
Reflexió arran de la publicació d'entrevistes curtes a Vilaweb a persones destacades en el món independentista.
https://www.vilaweb.cat/noticies/ara-que-independentisme-acabat-proces-part-1/
https://www.vilaweb.cat/noticies/ara-que-independentisme-acabat-proces-part-2/
--
Bé, doncs la meva sensació després de perdre la majoria independentista al Parlament de Catalunya a les eleccions del 12 de maig de 2024 és que el procés de moment continua. Crec que continua ja que les maquinàries dels tres partits independentistes han continuat intactes. Sense cap variació des de les eleccions municipals del 2023, quan hauria d'haver saltat una primera alarma que les coses no anaven bé. Segurament les alarmes ja havien sonat molt abans, però res.
El procés continuava, ben bé com una campana de Gauss, sí, des de la deslleialtat de l'octubre del 2017 que estem a la vessant descendent.
I les coses no van bé perquè només cal mirar el nostre dia a dia, reculant en tots els sentits, culturals, nacionals, socials, econòmics, ambientals, ... i representa que la independència la volem per intentar pal·liar i canviar tot això.
Aquest continuar del procés, en el camí de baixada de la campana, és i ha sigut bastant desagradable, els polítics tirant-se els plats pel cap per aconseguir no sé quina hegemonia, càrrecs, poder autonòmic i entesa amb els qui ens neguen i ens reprimeixen. Al final l'hegemonia ha anat a parar al PSOE, vatua. I no per perdre la majoria al Parlament i perdre milers de vots pel camí sembla que canviaran d'estratègia els tres partits. A correcuita s'ha intentat construir una alternativa, però sembla que de moment no ha reeixit. La llista cívica de l'ANC tampoc va reeixir, quan crec que era necessària per alertar de nou als partits que s'havia de canviar l'estratègia i tornar a anar plegats.
A sobre ara tenim una branca més d'extrema dreta al Parlament que es dedicarà única i exclusivament a ampliar el discurs racista.
Aleshores, el que crec que hauria de passar per considerar que estem en una pantalla diferent és recuperar les ganes de plantar batalla. Malgrat la mandra i el desànim. Per començar que ningú faciliti la investidura del PSOE al Parlament. Després, forçar una repetició d'eleccions i guanyar-les amb una coalició unitària amb l'únic objectiu de declarar la independència i començar un procés constituent. Però això no passarà, oi? Desperto del somni. Però si es vol es pot.